divendres, 21 de setembre del 2007

Annabel Serrano


Nom: Annabel Serrano
Edat: 29 anys
Professió: periodista



Participacions: sóc una "novatilla". És el primer cop que hi he participat.

Millor temps: 14:20

Una anécdota de la Matagalls:
Anècdotes... no són massa divertides, però et puc explicar algunes coses que m'anaven passant pel cap mentre feia la travessa, tot i que em sembla que a tothom li han passat coses, si no com aquestes, segur que molt millors.
Com era el primer cop que hi participava, vaig sortir pensant "calma, ves amb calma, que són molts kilòmetres". Quan em van començar a avançar els primer que corrien a uns deu metres de la sortida vaig pensar "calma, ves amb calma, que hi ha molta gent que no arriba". Quan caminava pel Pla de la Calma i em seguien avançant gent que corria, vaig començar a fer alguns saltironets a les baixades que, durant el descens a Aiguafreda es va convertir en una carrera en tota regla. Que quedi clar que jo no volia córrer, volia fruir del paisatge, de la caminada nocturna, de l'aproximació a Montserrat durant la sortida del sol, però no vaig poder fer-hi res: Sí, jo era una de les que corria sense conèixer massa bé el motiu. A més, per part meva, córrer era una irresponsabilitat professional (ara ho entendreu).
A la MM07 hi participaven diversos amics, companys de feina i, atenció, el director del departament... que és un professional de primer nivell, excel·lent persona, meritori esportista i un gran referent per a mi en molts àmbits. Malgrat això, quan vaig començar a córrer el mal ja estava fet i, al final de la travessa, quan el veig arribar a Montserrat (això vol dir que jo ja hi era) no sabia si amagar-me, anar-li a fer un massatge als peus i presentar una renúncia a la classificació. Per ara, no hi ha hagut represàlies... però ja veureu quan llegeixi això.

Durant tota la nit vaig anar rebent missatge de diversos amics que s'havien compromès a animar-me. A costa d'aquesta sms ara haig de convidar-me a una ronda de cervesa belga, regalar un gorret ajustat de determinada marca de roba esportiva, convidar a un sopar, comprar una petaca i omplir-la de licor, ser bona filla durant tres mesos i regalar petons i mimos a tort i a dret. Després diuen que les inscripcions són barates!

Potser m’allargo massa ara, però no puc deixar escapar aquesta oportunitat per agrair la visita d’un àngel (Àngel) que em va estar acompanyant els darrers 20 kilòmetres i que era amb mi quan, a la darrera rampa de Montserrat tenia ganes de dir a tothom: “Ja en tinc prou, ara abandono!!”. Ell ho va evitar.

La MM07 ha complert tots els pronòstics. Sempre que vaig a la muntanya perdo alguna cosa i, com no podria ser d'una altra manera, he perdut les ulleres, si algú les ha trobat... que se les quedi de record.

Esport preferit: qualsevol esport que es partiqui a la muntanya, sempre i quant no hi hagi coves pel mig

quina és la clau per acabar la travessa?

En el meu cas és ser una mica insconscient, no pensar massa (que en aquests casos equival a estar molt concentrada en el que s'està fent) i saber que tens gent recolzant-te.
O "què vas sentir quan vas arribar a Montserrat?" El primer que vaig pensar va ser, "encara haig de pujar aquestes escales?", després "ja está?" i al final vaig adonar-me que havia acabat, havia d'estar molt satisfeta i tenia permís de tothom per posar-me a plorar.

8 comentaris:

jclaramunt ha dit...

Hola Annabel! Algunes coincidències:
Per a mi també va ser la primera vegada. Vaig anar-hi amb companys de feina i algun amic apart.
També vaig tenir la mateixa sensació que tu, no volia correr i al final em vaig anar embalant. A partir d'Aiguafreda em vaig quedar sol i penso que aquesta va ser una de les meves perdicions.
Em vaig quedar al km 60, a Matadepera, estaba força cansat pel ritme que portaba i feia moltes hores que anaba sol. L'any que ve m'ho pendré amb més calma i intentaré anar sempre amb algú, és necessari que t'animin i animar a algú en els moments baixos.
M'ha agradat molt la teva crònica!
Salut!

Anònim ha dit...

Hola Annabel,
Et recordo perfectament quan em vas avançar tot just abans d'arribar a Monistrol.Anaves amb una altre noi.
Vas ser un cop d'aire fresc, sempre d'agrair quan ja es veuen les preicoses i característiques muntanyes de Montserrat.
Enhorabona!
Vaig arribar 15 minuts més tard que tu i t'asseguro que pensava no arribaria després d'un dolor fort que vaig començar a sentir a Vacarisses. Finalment, amb l'energia amable i sentida d'en Fidel, i amb una mica de mental.lització vaig poder pronunciar les grates paraules: "ja sóc aquí de nou"
Fins any vinent Annabel.
Tere Abellan

Anònim ha dit...

Hola Tere,
Jo també et recordo perfectament. Les forces ja anaven molt justes, s'estava fent de dia i a aquelles hores tenia els meus dubtes de si arribava o no. A més, t'he vist també als àlbums del Salva Pou a Picassa i m'ha fet molt il·lusió recordar la teva expressió tant vital, tant positiva... Segueix sempre igual, doncs m'agradarà retrobar-la quan torni a fer la MM07

Anònim ha dit...

Annabel,
Sóc jo de nou.
Em pots indicar l'adreça electrónica on has vist les fotos del Salva Pou?
Gràcies per les teves paraules amables.

El Rostre humà de la Matagalls ha dit...

Pots enviarme un mail directe a

matagalls.montserrat(arroba)gmail.com

i et contesto :-)

Anònim ha dit...

Hola Anna!!
M'ha fet ilusio veure el teu article...Recordo una noia que al arribar a la seva alçada em diu "estic rebentada" i la meva sorpresa era que "s'escapava" d'un grup i portava un ritme molt fort(km 62).
Eiii moltes gracies pel teu recordatori en l'article!pero estic molt emprenyat amb tu:jo tambe vull que em convidis(cafe, cerveça, gel energetic...10euros... snifff jaaaaaaa)
Ara en serio...no se qui va ajudar mes a qui... Per primera vegada he pugut disfrutar dels ultims km(altres vegade portava la llengua fora i necesitava que algu em portes)Tambe he apres en aquesta edicio a correr la matagalls!!!i sentir que tot i ser 83 km si es correr be ... no son tants...Per tant si aconsegueixo arribar a la proxima al 100% m'agradaria fer una gran Mm.. i disfrutar!!!
Pero sobretot perque fins al km 40 no disfrutava i no estava agust...(vaig pensar que seria la ultima matagalls) pero a partir d'aqui, el trobar-me gent amb la que compartir parts de la Mm (encara que siguin 5 min)i que disfruten i adorin con jo de la muntanya, dels reptes...em fa tindre ganes de que arribi el proxim any per tornar a participar!!!
Per aixo, si torno a fer una altra Mn, gran part de la culpa sera teva Anna i aixo t'ho he d'agrair.
Ahh Tere... jo tambe et recordo...
Per cert!!!on estan les fotos... i que s'ha de fer per escriure un article (ho sento soc un desastre informatic)
Salutacions... i sera un plaer coincidir en qualsevol muntanya
Angel

La Marmota ha dit...

Àngel! :-)))
Uffff! Quina il·lusió! Em pensava que mai més podríem parlar i que hauria de fer la MM cada any per anar trobant altre cop a la gent que he conegut!
No et treguis mèrits! Eh! que era com si m'anéssis estirant: - com vas per córrer una mica més?
jejeje i jo que ja no sabia si corria o caminava o anava en bici! Sobretot a la pujada final que no podia més i anava preguntant (com una nena petita) si "fatava molt" a cada revolt que feiem!!!

I després, quan ja estàvem a la rampa final, la rampa pavimentada, que em vaig trencar per la meitat... també em vas estirar cap amunt!!!! jejeje

M'encataria poder llegir la teva experiència, pàssa-li un mail al Salva Pou. matagalls.montserrat(arroba)gmail.com i si et vols veure t'hauràs d'anar buscant entre els centenars de fotos que hi ha penjades ja (http://picasaweb.google.es/matagalls.montserrat)... però només et diré que jo ja t'he vist!!!!

Apa! A veure si a través de'n Salva podem contactar!

Anna

Anònim ha dit...

Hola Anna!!!
Si vas a una altre MM per trobar a gent estaras boja buscant pq hi ha 3000 persones!!!snifff
No se si lo de dir-te (ports correr una mica mes...) era ajuda o tortura... hi ha una fina linea divisoria entre les dos opcions...
Ahh ja m'he vist en les fotos!!
Ahh t'he enviat un mail si no t'arriba ja et donare el meu per aqui
Angel