dilluns, 17 de setembre del 2007

Ja temin la crónica del Guanyador.



Xavi MARINA: 9H 52 MINUTS.

XXVIII travesia de montaña

Carrera durisima!!!

He llegado hoy domingo a las 4:30 de la mañana y salí ayer a las 18:00 de la tarde!!!

Un tiempazo total de 9Horas 52 minutos, en los 83 kms y 5960 mts de desnivel de la Mm. 1er clasificado!!!!Junto con Xesc.

Todo gracias a Xesc Terés y su entrenador, como tambien a Manuel Real y a mi mujer Neus. Todos han aportado algo para que pudiese bajar de la 10 horas.

Salimos desde el principio Xesc y yo bastante fuerte adelantando a los casi 1000 participantes que teniamos delante y al llegar la noche ya ibamos en cabeza de la carrera. Al ver que Xesc se sabia bastante bien el recorrido, tuve que apretar los dientes y seguirlo, ya que yo por ese parque natural me hubiera perdido fijo. Y además su entrenador nos iba dando geles, barritas y agua cada casi 30 minutos, que a mí me fué de fábula, ya que no tenia ninguna barreta, me habian dicho que en los avituallamientos habian, pero no era así.

En el control 7 nos encontramos a Manuel Real, ganador de otras ediciones, muy cabreado por haberse perdido y con ello, apretó y sacó toda su adrenalina para seguir y poder bajar de 10 horas. A nosotros nos fue de maravilla, porque al salir 14 minutos después de el, nos interesaba poder ir con el y así mejorar nuestro tiempo. Con lo que yo no contaba era que los dos iban como rayos y yo no podia más. Pero como dijo Xesc a Manuel: ” xavi ha sido la persona que más he visto sufrir” y con eso no podia quedarme atrás. Descompuse mi cara y puse la mirada fija en no tropezar y estirar la zancada, que con casi 9 horas, las piernas ya no eran piernas. Y a tope!!!

Al final, de monistrol a montserrat, pajarón de xesc y mio, pero era normal. Lo habiamos dado todo y eran las 4 de la mañana. No se podia pedir mas. Conseguimos bajar ocho minutos de las 10 horas, increible.

8 comentaris:

Anònim ha dit...

No hi ha un guanyador. N'hi han a centenars.
Tots aquells que l'acaben en menys de 24 hores seguint el repte de Mn. Jaume Oliveres.
Està molt bé que hi hagin corredors que acaben abans perquè la MM sempre és un repte personal però sense més mèrit que qualsevol altre que l'acaba.
Aquest és l'esperit d'aquesta travessa i no el d'una marató de muntanya.

Anònim ha dit...

Estic d'acord amb ànonim.Sense treure mèrit però el que està clar, és que és una travessa no una cursa de muntanya.
Ànims i a per la propera Mm2008!!
Anna

xavi marina ha dit...

Jo també estic amb vosaltres, es una travessa de muntanya, a mí no m'agrada molt competir, per aixó faig aquestes coses tan i tan maques i dures. El que pasa es que l'endemá a les 6 habia d'estar treballant i vaig haver d'anar a tope. personalment sempre he dit que qui triga més pateix més. Així que tothom som petidors i guanyadors.
M'ho vaig pasar genial i aixó es el que conta. L'any que bé repetirem!!
ens veiem per les muntanyes

www.xavimarina.com

Gallo Claudio ha dit...

Hola amigos, en mi blog podeis encontrar mi crónica de la carrera.

Un saludo

Gallo Claudio ha dit...

Por cierto, la url del blog, se me olvidaba:

http://gallo-claudio.blogspot.com

Anònim ha dit...

Teniu raó , no es una competició.El meu marit va tardar 21 h. a fer-la, va arribar fet pols i amb els peus plens de mal,i diguen que no la faria mes que li habia agradat molt, pero que ja estava. L´endemá quan es va aixecar a les 6 h. del matí per anar a treballar, jo no se si tenia febre pero ja estava pensant com preparar-se per fer-la l´any vinent.....crec que delirava,pero si la vol tornar a fer jo l´animaré. Sussi

Vier ha dit...

Moltes felicitats als guanyadors. Algun dia penso fer un temps com el vostre!

A part d'un entrenament intens, s'ha de dir que també influeix la sort, perquè estic convençut que aquest parell no van topar amb cap croquetero pel camí.

Anònim ha dit...

Llegeixo "No hi ha guantador" i no hi estic totlament d'acord tot i entendre el per què s'ha escrit.
Mirem-ho des de l'altre vessant. Tots els que hem participat som guanyadors perquè cadascú ha participat tal i com ho volia fer. Uns correns, altres mirant els paisatges, uns de sols, altres acompanyants,....
Crec que el més important és respectar el que cadascú vol i desitja fer amb i a la Matagalls-Montserrat i intentar mantenir aquell esperit que la gent amant de la natura sabem aconseguir.
Fins la propera GUANYADORS!
Tere Abellan